deixar
1 1 v. tr. [LC] Cessar de tenir agafat, de portar al damunt, amb si. Va entrar amb el capell a la mà i el va deixar damunt la taula. Duia les claus; però no sé on les he deixades. Deixa el xerrac i agafa la serra.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Deixar el camp lliure a algú. Un tros de carbó, deixar una marca sobre una cosa. Aquesta roba deixa: està mal tenyida.
2 1 v. tr. [LC] No impedir (l'acció expressada per un verb en infinitiu), no posar-hi obstacles. Deixà caure el martell que duia a la mà. Deixa'l dir: ningú no se'l creurà. Deixar escapar un presoner. Deixar anar un pres. No frenis: deixa'l arribar fins a tocar el marge. La dona no el deixa fumar.
2 2 v. tr. pron. [LC] Deixar-se caure. Deixar-se abatre. Deixar-se manar pels fills.
2 3 [LC] deixar anar una cosa a ) Cessar de subjectar-la. Deixar anar una corda que hom tenia agafada.
2 3 [LC] deixar anar una cosa b ) per ext. Deixar anar un renec, una mala paraula.
2 4 [LC] deixar córrer una cosa No insistir-hi.
2 5 [LC] deixar estar a ) Deixar d'importunar. Deixa estar el cavall, que et clavarà una guitza. No em digueu res més, deixeu-me estar, ja em passarà.
2 5 [LC] deixar estar b ) Deixar de fer l'acció que es feia amb una cosa. L'avi deixa estar la revista i s'asseu a la taula.
2 5 [LC] deixar estar c ) Deixar córrer una cosa. Deixa estar la feina, hem de marxar.
2 6 v. tr. pron. [LC] deixar-se anar a ) Relaxar-se.
2 6 v. tr. pron. [LC] deixar-se anar b ) Desinhibir-se.
3 v. intr. pron. [LC] Abandonar-se, especialment en l'endreçament de la persona. Darrerament s'ha deixat molt, aquest noi.
4 1 v. tr. [LC] No prosseguir (quelcom), renunciar-hi, per algun temps o per sempre més. Hem deixat el camí de carro i hem agafat una drecera. Ha deixat la carrera, els estudis. Ha deixat l'escultura pel comerç. Si hereta, deixarà la feina, el treball.
4 2 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de , no continuar l'acció indicada per aquell infinitiu. Deixar de treballar, d'estudiar. Deixar de fer la guitza.
4 3 v. aux. [LC] no deixar de Davant d'infinitiu, fer l'acció indicada per aquell infinitiu malgrat qualsevol motiu en contra. No deixaré de fer-ho per més que t'hi oposis. Això no deixa de molestar-me.
5 1 v. tr. [LC] Fer que algú entri en possessió per algun temps (d'allò que hom tenia, guardava, etc.) lliurant-li-ho. Deixa-li les claus perquè obri la porta. Si vols que clavi aquests claus, deixa'm el teu martell. Li he deixat diners.
5 2 v. tr. [LC] Fer que algú entri en possessió (d'un bé propi) transmetent-l'hi, llegant-l'hi. La tia, en morir, ens deixà una casa.
5 3 v. tr. [LC] per ext. M'ha deixat un bon record. Això ho deixo a la teva discreció.
6 1 v. tr. [LC] Fer que (alguna persona o alguna cosa) resti en un lloc, no agafar-la, no emportar-se-la, no fer-la seguir. Deixar el paraigua a casa. Deixar les claus al pany. No té gana: ha deixat tot el menjar. No tinc set: he deixat tot el vi. Els nens, els he deixats amb l'àvia. Bé, jo us deixo: he d'anar a agafar el tren. Em van deixar al carrer. Els deixaren per morts.
6 2 v. tr. pron. [LC] Oblidar 1 3. He quedat moll com un ànec perquè m'he deixat el paraigua.
7 v. tr. [LC] A algú, sobreviure-li (allò que tenia en morir). Ha deixat tres fills. Ha deixat una gran fortuna. Deixà una bona reputació.
8 v. tr. [LC] Fer restar en tal o tal estat. No l'amoïnis: deixa'l tranquil. Aquesta desgràcia l'ha deixat consternat. L'hem deixat tot sol. Hem deixat un espai en blanc. Deixar una cosa ben acabada.
9 1 v. tr. [LC] No prendre, fer que algú continuï tenint (quelcom), no desposseir-l'en. El tribunal ha deixat els fills a la mare. Els lladres s'ho van endur tot, no van deixar res. El vent no ha deixat ni una fulla als arbres.
9 2 [LC] deixar alguna cosa per a algú No imitar-lo en alguna cosa blasmable. Els plors, deixa'ls per a les criatures.
